Antics membres destacats

Carles Miralles Solà

Nascut a Barcelona el 1944, va estudiar filología clàssica. Va ser catedràtic de filología grega a la Universitat de Barcelona i vicerrector entre 1981 i 1986.

Al 1965 va publiar la seva primera obra poètica, La terra humida, guanyadora del Premi Amadeu Oller. Entre la seva poesía, destaquen títols com Camí dels arbres i de tu (1981), La mà de l’arquer (1991), La ciutat dels plàtans (1995) i
No me n’he anat (2008). Al 1992 va rebre el Premi Nacional de Literatura Catalana, en l’àmbit de la poesía, per La mà de l’arquer.

Al 2002 va publicar la seva antología poètica en el volum D’aspra dolcesa. Poesía 1963-2001

Va ser membre nomerari del Institut d’Estudis Catalans des de 1991, essent el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, president de la Comissió lexicogràfica i secretari general de l’Institut entre 1998 i 2002.

Membre de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana, i director de la revista Ítaca i un dels editors del Diccionari de la Llengua Catalana del Institut d’Estudis Catalans el 2007. Membre de la junta del gobern de la Institució de les Lletres Catalanes i també col·laborant amb El Punt Avuí, El Pont, Serra d’Or, Els Marges, Favntia, Reduccions, Nous Horitzons, Quimera i Arbor.

També destaca com a crític literari amb ensajos sobre Carles Riba, Josep Vicenç Foix o Salvador Espriu, així com Homero i Sófocles. Va estar al front de la introducció i l’edició de les tragèdies d’Eurípides i Sófocles, traduïdes per Carles Riba per a Curial, i participant en la redacció de la Història de la literatura catalana de l’editorial Ariel. També va traduïr obres d’Herodes, Jenofonte d’Éfeso, Giorgos Seferis i Platón.

Al setembre de 2014 Miralles va ser homenejeat per la Universitat de Barcelona amb la presentació dels dos volums Som per mirar, coincidint amb la seva jubilació.

Va morir a Barcelona el 29 de Gener de 2015, als 70 anys.

 

Premiat 2014

Captura de pantalla 2015-11-07 a las 13.32.18Carles Morell,

Carles Morell (Artés, 1992) és el guanyador de la 50a edició del Premi de Poesia Amadeu Oller per la seva obra ‘Els vapors que maten’.

Graduat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster de Formació del Professorat per la mateixa universitat. He publicat Els vapors que maten (50è premi Amadeu Oller) i Escola de cecs. He estat inclòs a l’antologia 33 poetes menors de 35 i he recitat a llocs com la Setmana del Llibre en Català.

El Premi de Poesia Amadeu Oller per a Poetes Inèdits és un dels més anticsque ininterrompudament s’atorguen en llenguacatalana i va adreçat als poetes inèdits menors de 30 anys. Segons Joan Maluquer, director de l’editorial Galerada, aquest Captura de pantalla 2015-11-07 a las 13.36.58
guardó és “un bon trampolí per difondre noms nous que després s’obren camí”. Maluquer ha ressaltat sobre l’obra guanyadora que és “un recull que destaca per la precisió de la llengua i de la construcció, pels recursos lingüístics i estilístics a què es recorre”.

Captura de pantalla 2015-11-07 a las 13.37.38Pel que fa a l’obra guanyadora ‘Els vapors que maten’, Morell ha ressaltat que és un llibre que beu molt de la influència romàntica i del simbolisme francès. Així mateix, ha destacat que els referents que hi ha provenen de la tradició catalana, com és el cas de Joan Vinyoli, Màrius Torres, Jordi Sarsanedas i Joan Salvat Papasseit.

Preguntat pel procés d’escriptura d’aquesta obra, ha indicat que va ser un llibre que va escriure en un període breu de temps i d’una tirada. “Als llibres busco una certa unitat i no fer un recull. Això s’ha de fer en un moment vital concret i no es pot fer en grans extensions de temps”, ha apuntat.

Morell ha acabat Filologia Catalana a la UAB. Allà treballa a Traces, base de dades sobre llengua i literatura. Ha escrit el llibre de contes ‘El bull que et falta’ (finalista del XLIX Premi Joaquim Ruyra), dos llibres de pCaptura de pantalla 2015-11-07 a las 13.37.23oemes i una novel·la (obres inèdites). Ha estat inclòs a ’33 poetes menors de 35′, antologia de poetes nascuts a partir de l’any 1980, i ha recitat a llocs com el Rompre Barrots del PEN Català a la Setmana del Llibre en Català. Actualment està escrivint, entre d’altres, un llibre de memòries.

Els premiats

Premi Amadeu Oller

El Premi de poesia per a inèdits Amadeu Oller és un premi convocat i atorgat per la parròquia de Sant Medir, del barri de la Bordeta, de Barcelona. El guardó actualment està destinat a poetes en llengua catalana, d’edat no superior als 30 anys i que no hagin editat cap obra d’una manera impresa o, en els darrers anys, digital: blog, pàgina web, portal, etc. El premi porta el nom de mossèn Amadeu Oller, qui fou primer rector de la parròquia de Sant Medir, si bé fou instituït pel seu successor, mossèn Josep Maria Vidal i Aunós. Entre els seus guardonats es poden trobar poetes que, posteriorment, han tingut una trajectòria i reconeixement molt significatius. El lliurament dels premis s’acostuma a dur a terme els mesos de maig o juny de cada any, en un acte a la sala d’actes del Centre Parroquial. El premi consisteix en l’edició del llibre guardonat.

El jurat està integrat per Carles Miralles i Solà, president, Lluïsa Julià i Capdevila, David Castillo, Joan Maluquer i Ferrer, Maria Isabel Pijoan i Picas, Antoni Pladevall i Arumí i Pius Morera i Prat, secretari.

Història

La primera convocatòria tingué lloc el novembre de 1964[1] i s’ha mantingut de forma ininterrompuda fins al present.Inicialment el jurat va estar integrat, sota la presidència d’honor de Ferran Soldevila, per Pere Quart, Joan Triadú, Ramon Fuster, Alfons Romeu, Joan Colomines i Martí Saurí, que va actuar de secretari.

El 1969 la presidència efectiva passà a Joan Oliver, en substitució de Ferran Soldevila, que fou nomenat President d’Honor. I des de 1986, n’és president Carles Miralles. Han format part del jurat moltíssimes personalitats: Ramon Pinyol i Balasch, Enric Sullà, Àlvar Valls, Ramon Fuster, Carme Riera, Josep Albanell, Guillem-Jordi Graells, Mireia Mur, Ricard Ripoll, Marta Pessarrodona, Joan-Pere Viladecans, Isidre Molas, Aleix Clos, Isidor Cònsul i Maria Mercè Marçal, que ho fou des del 1986 fins a la seva mort.