Antics membres destacats

Carles Miralles Solà

Nascut a Barcelona el 1944, va estudiar filología clàssica. Va ser catedràtic de filología grega a la Universitat de Barcelona i vicerrector entre 1981 i 1986.

Al 1965 va publiar la seva primera obra poètica, La terra humida, guanyadora del Premi Amadeu Oller. Entre la seva poesía, destaquen títols com Camí dels arbres i de tu (1981), La mà de l’arquer (1991), La ciutat dels plàtans (1995) i
No me n’he anat (2008). Al 1992 va rebre el Premi Nacional de Literatura Catalana, en l’àmbit de la poesía, per La mà de l’arquer.

Al 2002 va publicar la seva antología poètica en el volum D’aspra dolcesa. Poesía 1963-2001

Va ser membre nomerari del Institut d’Estudis Catalans des de 1991, essent el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, president de la Comissió lexicogràfica i secretari general de l’Institut entre 1998 i 2002.

Membre de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana, i director de la revista Ítaca i un dels editors del Diccionari de la Llengua Catalana del Institut d’Estudis Catalans el 2007. Membre de la junta del gobern de la Institució de les Lletres Catalanes i també col·laborant amb El Punt Avuí, El Pont, Serra d’Or, Els Marges, Favntia, Reduccions, Nous Horitzons, Quimera i Arbor.

També destaca com a crític literari amb ensajos sobre Carles Riba, Josep Vicenç Foix o Salvador Espriu, així com Homero i Sófocles. Va estar al front de la introducció i l’edició de les tragèdies d’Eurípides i Sófocles, traduïdes per Carles Riba per a Curial, i participant en la redacció de la Història de la literatura catalana de l’editorial Ariel. També va traduïr obres d’Herodes, Jenofonte d’Éfeso, Giorgos Seferis i Platón.

Al setembre de 2014 Miralles va ser homenejeat per la Universitat de Barcelona amb la presentació dels dos volums Som per mirar, coincidint amb la seva jubilació.

Va morir a Barcelona el 29 de Gener de 2015, als 70 anys.

 

Anuncios